EUROPEAN UNION CHAMBER ORCHESTRA (EUCO)
Dilluns 1 d'agost de 2005 a les 21:30
Claustre del Seminari (Carrer del Seminari)
Presentació
L'Orquestra de Cambra de la Unió Europea es fundà el 1981 amb instrumentistes de tots els països membres de la Unió Europea i com a ambaixadors culturals d'aquesta realitat política fa anualment més de 70 concerts arreu del món, aconseguint així una notable reputació d'excel·lència musical. Les seves actuacions s'han prodigat a les principals sales de concerts. Han realitzat també gires per Amèrica, actuant a Canadà, Mèxic, Estats Units, i la majoria de països de Sudamèrica. Entre els solistes que han actuat amb l'orquestra destaquen James Galway, Natalia Gutman, Lesley Garrett, Misha Maisky, Julian Lloyd Webber, Lazar Berman, Boris Belkin, Igor Oistrakh, Támás Vasary, Marisa Robles, etc.
Entre els 65 concerts realitzats el darrer any destaquen les actuacions al Festival Cervantino de Mèxic, a Washington i altres ciutats dels Estats Units, als Proms de Londres i a diversos festivals d'Alemanya, la República Txeca i Estònia així com els seus concerts oficials per a la Comissió Europea a Jamaica i Panamà.
Entre la discografia de l'orquestra destaquen els enregistraments per a Hyperion, ASV, Koch, Carlton i Regent.
L'orquestra rep finançament del Parlament Europeu i també del programa de la Comunitat Europea que dóna suport a les organitzacions que promouen la cultura europea. Sa majestat la Reina Sofia ostenta la presidència d'honor del patronat de l'orquestra.
EVA STEGEMAN, violí concertino i directora
La violinista holandesa Eva Stegeman (1971) va estudiar amb Davina van Wely a Amsterdam i amb David Takeno a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, on guanyà la M. Warsaw Chamber Music Award. El 1995 guanyà el segon premi de l'Oskar Back Violin Competition, tot tocant el Concert de Beethoven al Royal Concertgebouw d'Amsterdam. Actua regularment com a solista a Holanda, Alemanya, Àustria, França, Noruega, Anglaterra i Dinamarca.
Desplega també una intensa activitat cambrística: és membre del Cristofori Piano Quartet (Amsterdam). El 1998, per invitació del Concertgebouw d'Amsterdam, pren part en una interpretació del Segon Sextet de Brahms amb el llegendari Isaac Stern. Fora d'Holanda ha estat invitada a tocar a nombrosos festivals internacionals de música de cambra a Àustria, Itàlia, EUA, Alemanya, Finlàndia i Suïssa. Eva Stegeman és fundadora i directora artística del Chamber Music Festival Haaglanden que se celebra anualment a L'Haia, Holanda.
Eva Stegeman és membre de l'ensemble Combattimento Consort Amsterdam amb el qual ha tocat arreu del món i ha pres part de nombrosos enregistraments radiofònics i de CD per al segell Bona Nova. Durant molts anys fou concertino de la National Youth Orchestra of Holland i com a directora ha estat invitada a treballar amb diferents ensembles i orquestres als Països Baixos. Entre 1998 i 2002 fou la Principal 2nd Violí de l'Amsterdam Sinfonietta amb la qual actuà també sovint com a solista.
Eva toca un violí G.B. Rogeri construït cap el 1680.
JOSEP SANCHO, clarinet
Nascut a Les Cases d'Alcanar (Tarragona), completa la seva formació a l'Escola de Música de Barcelona amb Joan Enric Lluna i a la Royal Academy of Music de Londres. Ha estat premiat en els concursos de JJMM d'Espanya (Madrid), Palau de la Música de Barcelona, el Greoffrey Hawkes Clarinet Prize de Londres, el BBC Young Artists' Foru i el John Ireland Chamber Music Competition. Com a solista i músic de cambra ha actuat a Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Polònia, Eslovènia, Canadà, Estats Units, Jordània i arreu d'Espanya.
Ha actuat amb nombroses orquestres nacionals i internacionals. En el terreny de la música de cambra ha col·laborat amb membres de l'Ensemble Intercontemporaine (Piano-Trio de París), l'ensemble Barcelona 216, els Quartets Casals, David, Brotsky, Con Tempo i l'Octet Schubert.
Especialment interessat en la divulgació de la música actual, ha fundat el Trio Guinjoan i l'Orquestra Cambra XX de la que n'és clarinet solista. Col·labora freqüentment en festivals de música contemporània, entre els quals destaca la seva especial participació en el Festival Donatoni de Londres (1999), i en el festival de Música Contemporània d'Alacant (2003).
Ha enregistrat per a Ràdio Nacional d'Espanya RNE-2 i RNE-4, Catalunya Música Televisió de Catalunya (TV3), BBC Radio3 de Londres, King FM Radio de Seattle, Polskie Radio (Polònia) i RTV Slovenija (Eslovènia), on ha enregistrat la Sonata en Fam Op.120 de Brahms amb l'orquestració de Berio i el Concert per a Clarinet i Orquestra de Janez Gregorc.
Programa
| primera part | |
| ST. PAUL'S SUITE Jig — Vivace |
Gustav HOLST (1874-1934) |
| QUINTET per a clarinet i cordes en Si b Major, Op. 34, J182 Allegro |
Carl Maria von WEBER (1786-1826) |
| segona part | |
| HOMENATGE A MANUEL DE FALLA Clarinet sol |
Béla KOVÁCS (1937) |
| ANGELI (1994) Simfonia per a cordes en tres moviments |
Giovanni SOLLIMA (1962) |
| SUITE HOLBERG «en estil antic», Op. 40 Prelude |
Edvard GRIEG (1843-1907) |
Preu de les entrades
| Públic | Socis | |
| Numerada | 22 € | 12 € |
| Sense numerar | 17 € | 12 € |
Crònica
Orquestra expressiva i clarinet brillant
El nombrós públic present en la primera convocatòria d’agost del Festival de Joventuts Musicals de Ciutadella aplaudí amb ganes l'actuació dels joves components de l'Orquestra de Cambra de la Unió Europea, conduïda per la violinista holandesa Eva Stegeman, al llarg d'un programa molt eclèctic.
La petita serenata nocturna «Eine kleina Nachtmusik» de Mozart que havia d'encetar el programa fou substituïda per una obra de caire totalment divers: «St. Pauls's Suite» del compositor anglès Gustav Holst. El títol d'aquesta suite per a cordes es deu al lloc on fou creada en 1913, el col·legi de St. Paul de Hammersmith, on el compositor exercia la docència. Escrita un poc abans que la seva composició per a la qual Holst és internacionalment conegut, la suite «Els Planetes», es caracteritza, com aquesta, pel seu estil melòdic i harmònic, on l'alegria, el drama i el triomf es contraposen i es succeeixen en una atmosfera definida per una rica orquestració. Holst empra múltiples motius populars anglesos amb solucions molt atraients i efectives. El tercer moviment, l'intermezzo, és particularment captivador, amb una atractiva intervenció del violí solista, perfectament resolt per Eva Stegemean, que al llarg de la composició féu evident com assolí manejar l'orquestra amb virtuosisme, obtenint dinàmiques de gran força expressiva i uns «tutti» veritablement espectaculars. Cal destacar també l'actuació del contrabaix.
La intervenció de Josep Sancho donà un caire espectacular al desenvolupament del concert, amb l'exhibició de les seves qualitats tècniques i virtuosístiques del «Concert per a clarinet i orquestra en Si bemoll major Op. 34 J.182» de Carl Maria von Weber. Obra escrita específicament pel lluïment del solista, obtingué de Josep Sancho una versió veritablement brillant, on lluïren qualitat i capacitat tècnica d'autèntic talent, que descobria en cada compàs l'encert amb que era capaç de superar les ímprobes dificultats que puntuen la partitura, mantenint el fil interpretatiu sense decaure i amb una cessió generosa de matisos extraordinàriament rica i variada. L'orquestra fou el contrapunt precís per a obtenir una versió deliciosa que accentuà la joia que respiren les notes de Weber: gràcia, claredat, precisió i també força, entusiasme i sensibilitat s'ajuntaren en una lectura en la que quedà patent la tècnica perfecta, l'equilibri formal, l'expressió viva enriquida per assolits contrasts de color i timbre.
Després del descans, de forma poc habitual, Josep Sancho oferí una peça de propina, un estudi per a clarinet sol del clarinetista hongarès Béla Kovács de la sèrie «Homenatges». L'homenatge a Manuel de Falla revalidà les qualitats tècniques i virtuosístiques del solista, en afrontat amb escreix les singulars dificultats de la partitura.
Després de l'estrena absoluta a Menorca de l'obra de Holst, l'orquestra de cambra de la Unió Europea presentà una altra primícia: «Angeli», del compositor sicilià Giovanni Sollima. Sollima inicià molt jove una fulgurant carrera com a violoncel·lista, paral·lelament a la seva activitat com a solista, la seva curiositat creativa l'empenyé a explorar noves fronteres en el camp de la composició, que voregen l'anticonvencionalisme en una barreja de gèneres diversos on hi caben els ritmes més actuals, amb el minimalisme anglosaxó i la música ètnica del país nadiu, sobre la base d'una profunda preparació clàssica. «Angeli», petita simfonia per a cordes en tres moviments, és una successió de ritmes compulsius, amb suggeriments melòdics de singular encís, entre els quals escau el breu repòs tranquil i pausat d'un rebeig. L'orquestra assolí força i sonoritats sumptuoses, juntament amb una notable musicalitat, sostingudes per una disciplina estricta, gràcies a la direcció, tan discreta com efectiva, d'Eva Stegeman.
El concert va cloure amb la suite a l'estil antic «Holberg» d'Edvard Grieg. El compositor va escriure aquesta obra amb motiu de la celebració del bicentenari de l'escriptor Ludwig Holberg, fent una recreació conscientment arcaica de la música dels clavecinistes francesos del període barroc. El seguit —suite— de danses que configura l'obra demostra com el compositor noruec fou un detallista profund de la petita melodia, on les arrels nòrdiques sorgeixen amb espontaneïtat, amb llibertat, dibuixades per la ma ferma de Grieg. Els components del grup de cambra assoliren una versió força atraient de la partitura, en una actuació magnífica, on destacà especialment el meravellós moviment «Air» amb el vol de la bellíssima melodia planejant sobre els amplis aleteigs de les cordes. El conjunt resultà d'una naturalitat diàfana, plena de poesia, remarcant la plasticitat dels temes i el valor expressiu de les seves elaboracions.
El públic premià la labor dels artistes amb llargs aplaudiments, aconseguint la propina d'un radiant fragment del «Divertimento No. 2» de Mozart.
Gabriel Julià
Diari Menorca 3/08/2005