DAVID RUSSELL, guitarra; QUARTET AGUINAGA
Dilluns 30 d'agost de 2004 a les 21:30
Claustre del Seminari (Carrer del Seminari)
Presentació
DAVID RUSSELL, guitarra
Aclamat pel New York Times com «un talent d'extraordinària dimensió», David Russell és considerat com un dels més grans i prestigiosos intèrprets de la guitarra clàssica. Durant la darrera dècada, el seu virtuosisme i la seva musicalitat suprema l'han convertit en una llegenda entre els guitarristes clàssics de tot el món.
Va néixer a Glasgow, Escòcia, i durant la seva infantesa es traslladà amb els seus pares a Menorca, on va rebre les primeres nocions de guitarra del seu pare. Als setze anys es traslladà a Londres per estudiar en la Royal Academy of Music i va guanyar el premi «Julian Bream» dos anys seguits. Desprès estudià en els cursos d'estiu de «Música a Compostela» amb José Tomás.
Com a reconeixement al seu gran talent i a la seva carrera internacional, en 1997 fou nomenat Membre de la «Royal Academy of Music» de Londres.
Ha guanyat nombrosos concursos internacionals, entre els que hi destaquen el Concurs de Guitarra d'Alacant, el Concurs José Ramírez de Santiago de Compostela, el Concurs Andrés Segovia (Palma de Mallorca) i el Certàmen Internacional de Guitarra Francesc Tàrrega (Benicàssim).
En l'actualitat, David Russell passa la major part del temps de gira per Europa, Amèrica i Orient, on els seus concerts són sempre aclamats amb entusiasme per la critica. Actua amb regularitat a sales de concerts prestigioses, com el Wigmore Hall de Londres, el Merking Hall de Nova York, el Concertgebow d'Amsterdam o l'Auditori Nacional de Madrid. Després de sentir-lo tocar a Londres, Andrés Segovia va escriure: «Enhorabona per la teva musicalitat i tècnica guitarrística».
Compositors com Guido Santórsola, Jorge Morel, Francis Kleynjans, Carlo Domeniconi, Helmunt Jasbar i Philip Rosheger li han dedicat les seves composicions.
Amb les seves extraordinàries habilitats artístiques, David Russell ha conquerit el públic allà on ha actuat. John Huxhold, crític en el «Saint Louis Post» cità: «Es difícil imaginar a algú capaç de produir un so mes bell en la guitarra que el de David Russell».
En maig de 2003 fou nomenat «fill adoptiu» de Es Migjorn Gran, el poble de Menorca on va passar la seva infantesa. En octubre de 2003 li fou atorgada la medalla d'honor del Conservatori de les Illes Balears.
La seva discografia inclou «Transcripciones de Bach, Haendel y Scarlatti» al segell GHA, «Música del siglo XIX», també en GHA, i «Obra completa de Francisco Tárrega», en Opera Tres.
Des de 1995, David Russell té un contracte en exclusiva amb Telarc International, on hi ha gravat un CD de música del guitarrista i compositor paraguaià Agustín Barrios Mangoré, un altre amb música del compositor espanyol Federico Moreno Torroba, un CD que inclou els tres concerts per guitarra sola de Joaquín Rodrigo (Concierto de Aranjuez, Fantasía para un Gentilhombre y Concierto para una fiesta), «Celtic Music for Guitar», un CD amb composicions de Mauro Giuliani, un altre de música barroca, un de música espanyola titulat «Reflections of Spain», un CD dedicat a Bach i el seu més recent «Aire Latino», amb obres de compositors llatinoamericans.
QUARTET AGUINAGA
Esther Pons Barro, violí
Carme Cardona Mir, violí
Andreu Cardona Mir, viola
Álvaro Cardona Mir, violoncel
«En la interpretació d'aquest quartet es va veure més palesament la maduresa assolida pel jove Quartet Aguinaga i demostració dels seus talents. Bon concepte de l'obra, bona comunicació en transmetre el missatge musical, millora tècnica i, sobretot, una gran concentració, serietat i gaudi fent música.» Salvador Brotons, Diari Menorca, agost 1996
«El Quartet Aguinaga interpretà l'obra fent gala d'una exposició clara i diàfana, d'elegant fraseig i sonoritat compensada, fent fàcil allò que, sens dubte, és ple de dificultats; fita que només pot assolir qui es posseïdor d'una depurada preparació musical tant a nivell personal com de conjunt.» Redacció, Diari Menorca, març 1998
El Quartet Aguinaga es formà l'any 1992, portant des de llavors una intensa activitat concertística arreu de les Illes Balears i Catalunya, sempre amb un excel·lent èxit de crítica i públic. També han actuat en sales de concerts del País Basc, Andalusia, Aragó i La Rioja.
S'han format com a quartet rebent classes de músics com Charles Tunnell (English Chamber Orchestra), dels membres dels prestigiosos Quartet Bartok i Quartet Endellion, i ocasionalment amb Marçal Cervera, Corrado Bolsi, Paul Cortese i amb Ian Jewel, viola del reconegut Quartet Gabrielli.
Són premiats al certamen de música de cambra organitzat pel Govern Balear en l'edició de 1996 amb el primer premi. Al febrer de 1998 guanyen el tercer premi del Concurs Internacional de Música de Cambra «Ciutat de Manresa».
Han enregistrat per a RNE, Catalunya Música i TV3.
Programa
| primera part | |
| QUARTET en RE menor Op. 76 n. 2 «Les Quintes» Allegro |
Joseph HAYDN (1732-1809) |
| QUINTET n. 7 en MI menor G.451 | Luigi BOCCHERINI (1743-1805) |
| segona part | |
| AIRE VASCO | Antonio J. MANJÓN (1866-1919) |
| SUITE n. 7 Overture |
George Frideric HANDEL (1685-1759) |
| CONCERT en LA major Op. 30 Allegro maestoso |
Mauro GIULIANI (1781-1829) |
Preu de les entrades
| Públic | Socis | |
| Numerada | 20 € | 10 € |
| Sense numerar | 15 € | 10 € |
Crònica
Quartet Aguinaga i David Russell omplen el claustre en el darrer concert del FMEC
David Russell i el Quartet Aguinaga varen tancar el passat dilluns, amb una brillant actuació, el Festival de Música d'Estiu d'enguany que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella. Els cinc músics locals varen omplir de cap a peus l'auditori del claustre del Seminari impulsant així l'estimació que té el públic menorquí cap als nostres intèrprets.
Obria el concert el Quartet Aguinaga: Esther Pons (violí I), Carme Cardona (violí II), Andreu Cardona (viola) i Álvaro Cardona (violoncel), encetaven el concert amb el Quartet en Re menor Op.76 n.2 «Les Quintes» de Joseph Haydn, obra que marcava el camí de la primera part. El Quartet, baix la dinàmica direcció d'Esther Pons, concertino, emprenia un Allegro ben estructurat pels músics, encertant en el tempo i aconseguint un so molt refinat i recollit. La melodia "fàcil" i melosa del primer violí, anunciava el segon temps de l'obra. L'Andante o piú tosto allegro fou conduït amb molta musicalitat per tot el quartet destacant el conjunt i el treball cambrístic per damunt de les individualitats. El Minuetto canviava la dinàmica assolida fins aleshores; els accents i el ritme «a tres» donaren un aire de ball a la interpretació que acabà amb el Finale, molt ràpid, de difícil execució, sobretot en alguns passatges del primer atril, que resolgué amb sobrada habilitat Esther Pons, molt segura i precisa durant tot el concert, marcant les pautes i respiracions necessàries per una còmoda execució del grup. El Quartet donà una gran impressió; segurs del treball realitzat, mostraren maduresa musical, accentuada amb els canvis de color, en les dinàmiques i en la correcta conducció de les frases.
Seguidament pujava a l'escenari David Russell, guitarrista nascut a Escòcia però que passà la seva infància a Menorca (fill adoptiu d'Es Migjorn), on rebé les primeres nocions d'aquest instrument. Una forta ovació donava la benvinguda a aquest artista universal. David Russell i el Quartet Aguinaga interpretaren junts el quintet en Mi menor de Luigi Boccherini. No és una peça de lluïment pel guitarrista, que actuava com un acompanyant més del grup. La guitarra de Russell va donar un color especial al grup, un color nou que refrescava amb arpegis «pianístics» i que jugava fent diàlegs amb els violins per una part i amb la viola i el violoncel per l'altre. Una obra, en el seu conjunt, més bé planera (res a veure amb la musicalitat i l'estructura compositiva que desenvolupa Haydn en el quartet «Les Quintes») sense grans canvis, els quatre moviments es fan una mica monòtons, però que els artistes varen saber trobar la manera per fer-la interessant i acollidora.
La segona part començà amb un David Russell com a únic protagonista; la guitarra parlava amb l'obra fora de programa, «Trinos» d'Agustín Barrios (1885-1944). Una demostració tècnica impressionant, que el públic desitjava sentir i que ovacionà amb forts aplaudiments. Aire Vasco d'Antonio J. Manjón continuava amb el programa; aquí el so llatí i espanyol, envoltava el recinte del seminari. Obra per gaudir de la màgia i del so més pur i únic de la guitarra espanyola. Russell, fent us d'una exquisida digitació i d'un so acurat i bell, va posar de manifest la musicalitat interpretativa que posseeix. La interpretació de Russell a l'Overture, Sarabande i Passacaille de la Suite n. 7 de Handel ens traslladà a l'època de famosos personatges històrics com Voltaire i Montesquieu, a l'època del refinament i als palaus de Lluís XV... El deliciós so de l'artista convidava a deixar-se endur pel jardí del claustre!
Ja per acabar, el torn era un altre cop pels cinc músics. El Quartet Aguinaga pujava de nou a l'escenari per acompanyar al guitarrista en el Concert en La major Op. 30 de Mauro Giuliani. Un primer temps molt melòdic, preciós, ben introduït pel quartet amb dinamisme i caràcter, donava pas a la guitarra. En aquesta obra sí que Russell es convertí en protagonista principal on els «solos» i els passatges guitarrístics són de gran dificultat tècnica; passà la prova folgadament! La guitarra cantava i sobresortia a gust (a vegades però es perdia entre el volum del quartet, que així i tot tocava al límit de les seves possibilitats sonores) a l'Andante siciliano, moment pausat del concert. Alla Polaca fou el moment culminant de la vetllada. Un seguit de notes, arpegis i escales pintaren el final de l'obra. El guitarrista va donar una lliçó de tècnica i virtuosisme, sempre ben recolzat pel precís acompanyament, no menys important del quartet.
Després de repetits aplaudiments i satisfets del resultat final del concert, Russell regalava al públic «Andaluza» (n. 5 de les danses espanyoles d'Enrique Granados) i finalment i per tancar definitivament el concert i el Festival, els intèrprets repetiren l'Andante del concert de Giuliani.
L'organització pot respirar tranquil·la i satisfeta per l'èxit aconseguit en aquest 32è Festival de Musica d'Estiu. La demostració clara de que l'intèrpret menorquí és quasi bé l'únic capaç d'omplir el recinte, ha de servir a l'organització per seguir creient en ells, donant oportunitat, senzillament, al qui s'ho mereix, i alhora, ha de servir d'impuls per molts de joves que estan estudiant i, per què no! somniar que algun dia ells poden ser els elegits!
Joan Mesquida / Marta Rodríguez