MENDELSSOHN CHAMBER ORCHESTRA; CLAUDI ARIMANY, flauta; CHRISTINE ICART, arpa
Dilluns 16 d'agost de 2004 a les 21:30
Claustre del Seminari (Carrer del Seminari)
Presentació
MENDELSSOHN CHAMBER ORCHESTRA
La Mendelssohn Chamber Orchestra fou fundada a 1985 per joves músics que havien decidit donar continuïtat a la rica herència musical de la ciutat de Veszprém, a prop de Budapest. Veszprém és una antiga ciutat reial que era emprada com a residència oficial de les reines de Hongria.
El repertori de l'orquestra va des del Barroc fins a la música contemporània, o fins i tot el jazz. Després d'enregistrar el seu primer CD (Mendelssohn Concerti) la formació decidí prendre el nom del compositor després de quedar fascinats pel talent de les primeres composicions del precoç Mendelssohn. Des de llavors, el conjunt ha estat interpretant totes les simfonies i els primers concerts del seu homònim sempre que ha estat possible.
La Mendelssohn ha treballat amb els més destacats solistes de Hongria i internacionals: Zoltan Kocsis (pianista, GMD de l'orquestra filharmònica nacional hongaresa), Tamás Vásáry (pianista, GMD de l'orquestra simfònica de Budapest), Miklós Perenyi i Julius Berger (violoncel), Andrea Rost (soprano), Janos Balint i Marilyn Maingart (flauta), Istvan Ruha i Vilmos Szabadi (violí), i sota la direcció de Peter Csaba (França), Jean-Pierre Wallez (França), Roy Walles (Regne Unit), James Brooks-Bruzzese (EEUU).
L'orquestra va tocar al Festival Haydn (Eszterhaza), Festival de primavera de Budapest, Zelt Musik Festival (Freiburg, Alemanya), Summerfest (Florida, EEUU) i festivals de música de Costa Rica i Guatemala.
Les gires internacionals han portat l'orquestra a Àustria, Alemanya, França, Itàlia, Gran Bretanya, EEUU, Nicaragua, Guatemala, Costa Rica, Aruba, Argentina, Uruguai, etc., i a sales com la Verdi (Milà), St. John's, St. Martin-in-the-Fields, St. James' (Londres), Yamaha Hall (Viena) o Teatro Colón (Argentina).
El seu repertori inclou peces del s.XX i composicions contemporànies de Bartok, Stravinski, Shostakovich, Britten, Tippett, Milhaud, Piazzolla, Emil Petrovics, Andras Szöllösy, Miklós Kocsar, etc.
També han tocat amb músics de jazz com Jacques Loussier i el Play Bach Trio (Paris), Fred Hersch, Joe Muranyi (Nova York), els Cotton Club Singers, Aladar Pege (Budapest).
La seva discografia inclou els segells hongaresos, anglesos i eslovacs.
CLAUDI ARIMANY, flauta
Claudi Arimany va néixer a Granollers (Barcelona). És considerat un dels solistes catalans de més prestigi amb una important trajectòria de gran projecció internacional. Ha actuat, sempre com a solista, juntament amb artistes de la talla de M. Nordmann, F. Ayo, N. Zabaleta, V. dels Àngels, C. Orbelian, J. Suk, A. Nicolet, J. Rolla, J.J. Kantorov, etc., i convidat per orquestres com l'English Chamber Orchestra, Philarmonia Virtuosi de Nova York, Franz Liszt de Budapest, Israel Sinfonietta, Ensemble Orchestral de París, Bach de Munich, Moscow Chamber Orchestra, Stuttgarter Kammerorchester, Orquestra de Cambra de Praga, Berliner Kammerorchester i la Filharmònica Txeca entre moltes d'altres.
Claudi Arimany ha ofert concerts a tots els països d'Europa, Rússia, Estats Units, Canadà, Mitjà Orient i Japó, actuant als principals auditoris del món tal com la Chicago Simphony Hall, Washington Library of Congres, Carnegie Hall de Nova York, Palau de la Música Catalana, Beethoven House de Bonn, Auditorio Nacional de Madrid, Hollywood Bowl de Los Angeles, Txaikowsky de Moscú, Théâtre Champs Elysées, Salle Pleyel i Salle Gaveau de París o el Suntory Hall i Bunka Kay Kan de Tokio.
És membre del tribunal del «Concours International de Flute J.P. Rampal» que es celebra a París i des de fa molts anys, professor titular de l'Escola Municipal de Música Josep Mª Ruera de Granollers.
Compta amb una àmplia discografia pels segells SONY Classical, NOVALIS, DELOS Int., etc.
Considerat per Jean-Pierre Rampal com un dels més grans flautistes de la seva generació, van ser companys en els escenaris de tot el món, resultant ser l'hereu d'un estil d'interpretar i d'entendre l'art de la música.
Claudi Arimany utilitza en els seus concerts l'emblemàtica flauta d'or W.S. Haynes de J.P. Rampal.
CHRISTINE ICART, arpa
Als sis anys va debutar al Conservatori de Nice, i va acabar llurs estudis musicals amb el Primer Premi d’arpa del Conservatori Nacional Superior de París. Després va fer estudis de perfeccionament amb Marielle Nordmann.
Christine Icart ha estat guardonada en nombrosos concursos internacionals: Primer premi del Concurs Internacional Louise Charpentier, Premi de la Fundació per la Vocació Bleustein Blanchet, Premi de la Spédidam, etc.
Ha dedicat gran part de la seva carrera a la música de cambra, actuant amb músics tan destacats com Philippe Bernold, Emmanuelle Bertrand, Quartet Debussy, Marielle Nordmann, Jean-Pierre Rampal, etc. Ha donat concerts a les sales més prestigioses d'Europa i Àsia, i ha participat a nombrosos festivals com els de Besançon, Festival Berlioz, Festival de l’Ile de Françe, etc.
Com a solista ha actuat amb orquestres com la dels Concerts Lamoureux, Orquestra d'Avignon, d'Auvergne, de Cannes Provence, de l'Òpera de Nice, etc.
Ha gravat un disc de flauta i arpa amb Philippe Bernold i un altre amb Mireille Delunsch sobre les Melodies de Louis Vierne.
Després d'assolir el Primer Premi del Concurs Internacional Lily Laskine, essent la primera vegada que una artista francesa l'aconsegueix, Christine Icart és considerada una de les millors arpistes actuals del seu país. També és directora artística del Festival «Les Rencontres Musicals» i mostra arpa al Conservatori Nacional Region de Rueil Malmaison.
Programa
| primera part | |
| SIMFONIA n. 24 en SI bemoll major KV182 Allegro |
Wolfgang Amadeus MOZART (1756-1791) |
| CONCERTONE per a flauta, violí i orquestra en DO major KV190 Allegro spiritoso |
Wolfgang Amadeus MOZART (1756-1791) |
| segona part | |
| CONCERT per a flauta, arpa i orquestra KV299 Allegro |
Wolfgang Amadeus MOZART (1756-1791) |
Preu de les entrades
| Públic | Socis | |
| Numerada | 22 € | 12 € |
| Sense numerar | 17 € | 12 € |
Crònica
Mozart s'apodera del claustre del Seminari al 8è concert del Festival
L'actuació de la Mendelssohn Chamber Orchestra, juntament amb els solistes Claudi Arimany (flauta), Peter Kovats (violí) i Christine Icart (arpa), va aconseguir el passat dilluns omplir de cap a peus el pati del seminari. Una actuació, que a ben segur, puja i enalteix el nivell i el prestigi d'aquest festival.
Tant l'orquestra com els solistes varen estar a una gran alçada i demostraren un domini excel·lent de l'obra mozartiana.
El concert l'obria l'orquestra sola: la Simfonia n. 24 en SI bemoll major KV182. Una obra jove en que el compositor experimenta i cerca el que més endavant esdevindrà en grans simfonies. El color sonor d'aquesta orquestra és, senzillament, exquisit. Propi de les orquestres de l'est, aquest so envellutat, suau i recollit embolcallava als espectadors des de la primera fins a l'última nota de la interpretació.
Seguidament, un dels plats forts del concert. El solista català, considerat un dels millors flautistes del món, Claudi Arimany, pujava a l'escenari per interpretar el Concertone per a flauta, violí i orquestra KV 190 en Do Major de W. A. Mozart. La flauta d'Arimany donà una nova sonoritat al concert. Sorprèn la dolçor en el tractament dels picats i la facilitat en que les notes brollen de la flauta d'aquest gran músic. Aquesta obra, aparentment senzilla, està constituïda en tres moviments: El primer, Allegro spiritoso, és un moviment de caràcter lleuger, entretingut, on la música sembla passejar-se de puntes, mostrant l'elegant tractament que Mozart feia de l'orquestra. Destacar com element solista i de gran importància, el paper que pren l'oboè on en tot moment acompanya i dialoga amb els instruments solistes, flauta i violí.
Peter Kovats, violí concertino i solista en aquesta peça, evidencià un excel·lent tècnica violinística i aconseguí projectar un so de gran qualitat. Imprimí molta precisió en els «tempos» de l'orquestra i liderà aquest grup selecte de músics consagrats. El segon temps, Andantino, és un regal pels sentits. Una línia melòdica plana, contínua, s'endinsa en un mar de petites i agradables sensacions, que no fa més que descriure imatges metafòricament positives, propi de Mozart. L'últim temps i ja per acabar aquesta primera part, Tempo di menuetto, és un viatge cap a les grans sales barroques del moment! Aquest moviment a tres, ens recorda els grans balls de les corts; a l'elegància de l'època. Tant Arimany, com Kovats, com el gruix de l'orquestra ens delectaren amb aquesta versió del Concertone. Una interpretació tant nítida i tant "senyorial", que convidava a gaudir d'una excel·lent segona part.
Seguint la mateixa línia, però ja una mica més avançats en el temps, el Concert per a flauta, arpa i orquestra KV 299 completava el programa del concert. El nou tractament en l'harmonia que empra un Mozart més madur en aquesta obra, va donar un respir al concert, que havia agafat una línia extremadament «refinada» i delicada degut a la semblança de les obres. Una brillant introducció de l'orquestra narrava un Mozart ja més reconeixible. De sobte l'arpegiat de l'arpa, aconsegueix vestir d'un nou color a l'espectador. Christine Icart (arpa) excel·lent en la interpretació de l'obra de Mozart, mostrà una netedat envejable en l'execució de les cadències. El so encisador de l'arpa, va aconseguir sorprendre a un públic poc acostumat a aquest instrument. Cal destacar l'Andantino com el moment més dolç i màgic de la vetllada. El diàleg contrapuntístic aconseguit entre flauta i arpa, feien entrar al públic en un món transparent i càlid. Finalment, el Rondeau, àgil i molt viu, va fer demostrar les qualitats tècniques de ambdós instrumentistes que acabaren la interpretació ovacionats per un públic entregat.
La bona actuació i els llargs aplaudiments donaren cabuda a tres «bisos». El primer, interpretat només per flauta i arpa, va ser el solo per a flauta de l'òpera Orpheus i Euridice de C.W. Gluck; el segon una magnífica interpretació de l'orquestra sola, un arranjament per orquestra de corda de la rapsòdia de Franz Liszt, escrita originalment per a piano. I el tercer, va ser una repetició del segon moviment del concert per a flauta, arpa i orquestra.
En definitiva, un gran concert que posa el llistó ben amunt en aquestes alçades del festival, que està a les portes de rebre el concert estrella d’enguany. El pròxim dissabte 21 l'espectacle continuarà al pavelló Municipal d'esports per rebre al baríton més internacional i menorquí per excel·lència, Joan Pons i l'Orquestra Simfònica «Ciudad de Oviedo» sota la direcció de Kamal Khan.
Joan Mesquida / Marta Rodríguez