Dilluns 12 de juliol de 2004 a les 21:30
Claustre del Seminari (Carrer del Seminari)
Entre els nombrosos guardons obtinguts, cal destacar els primers premis en el V Concurs Nacional de Ciutat de Mellilla (1989); el IX Concurs Nacional de Joves Intèrprets Ciutat d’Albacete (1989); el I Concurs Nacional de Joves Pianistes de JJMM de Granada (1989), el Concurs Nacional de Piano Ciutat de Valladolid (1990); el I Concurs Nacional de Piano de JJMM Expo '92 (Sevilla, 1990); el Concurs Permanent de Joves Intèrprets de JJMM d'Espanya (1991); el Concurs Internacional de Piano Ciutat de Ferrol (1992) i el Premi Especial del Jurat a la millor interpretació de Música Espanyola, en el VI Concurs Internacional de Piano Fundació Guerrero (1997). A més, ha estat becat per Hazen, Yamaha i Joventuts Musicals de Madrid.
Ha ofert recitals arreu d'Europa i Amèrica del Sud en els escenaris més importants del nostre país com ara l'Auditori Nacional de Música, el Teatro Monumental, el Teatre Albéniz, la Fundació Juan March, el Teatre Pérez Galdós, el Palau Carlos V de Granada, entre molts d'altres.
Com a solista ha col·laborat amb l'Orquestra de RTVE, la JONDE, l'Orquestra Simfònica de Sevilla, l'Hungarian Virtuosi amb directors de la talla de Jean Perisson, Alvaro Cassuto, Pedro Halffter-Caro, Gloria Isabel Ramos i Pascual Osa.
És remarcable el recital ofert dins del marc del Festival de Bolònia 99, en el qual hi havia figures de la talla de Radu Lupu, Krystian Zimerman, Rudolf Buchbinder.
Ha estat convidat a participar en nombrosos festivals nacionals i internacionals com ara el Festival Internacional de Granada, Dinu Lupati, Sinaia (Romania), la Schubertiada de Vilabertrán, el Festival de Piano de Lucena, Festival Internacional de Música de L'Empordà, el Festival Internacional d'Orgue de León, etc.
Ha ofert recitals interpretant programes contemporanis amb obres escrites a l'última dècada del segle XX.
L'any 2002, juntament amb set pianistes més, ha realitzat el cicle integral de les sonates de Beethoven que s'han ofert a diferents ciutats.
primera part | |
Harmonies poètiques i religioses S173 I. Invocation |
Franz LISZT (1811-1886) |
segona part | |
SONATA per a piano n.3 en Si menor, Op. 58, B155 Alegro maestoso |
Fryderyk CHOPIN (1810-1849) |
Públic | Socis | |
Numerada | 15 € | 8 € |
Sense numerar | 10 € | 8 € |
El passat dilluns vespre va tenir lloc el segon concert del Festival de Música d'Estiu de Joventuts Musicals de Ciutadella. En aquesta ocasió el públic va tenir l'oportunitat d'assistir i apreciar un programa exclusivament pianístic interpretat per Eleuterio Domínguez, que contrastà de manera clara amb el primer concert sentit divendres 9 de juliol.
El gest elegant del jove pianista, feia emmudir al públic donant pas a la primera interpretació de la nit. Les notes suaus i pausades de Invocation, primer moviment de l'obra Harmonies poètiques i religioses de Franz Liszt S173, omplien els primers compassos del concert. Aquesta obra, que no estem acostumats a sentir, va ser composada per Liszt entre 1845-52. Un recull de tres moviments que estava destinat a la recerca de noves sonoritats del piano, segons explicava el mateix Eleuterio abans del concert. Una peça carregada de misticisme i profunditat on les frases, quasi nues d'harmonia, inspiraven al recolliment personal. La subtilitat amb que el pianista acariciava les tecles d'aquest meravellós Grand Piano de Steinway & Sons (propietat de JJMM) va provocar un silenci sepulcral al claustre.
La poesia, feta música per Liszt, era tan ben executada pel músic que per uns moments i per l'expressió en el rostre d'Eleuterio Dominguez semblava que les notes de la partitura sortien a l'instant, com si del mateix compositor es tractés. Ave Maria, en Si bemoll major i Benediction de Dieu dans la solitud, són els altres dos moviments de que consta aquesta obra. La neta i pura execució de les dinàmiques juntament amb la capacitat d'elevar el silenci a la màxima expressió musical, són el recursos més remarcables del pianista en aquesta primera part.
La segona, destinada a l'obra de Fryderyk Chopin: la Sonata per a piano num. 3 en Si menor, Op. 58 B155. Chopin, un compositor quasi obligat en tots els programes pianístics, ens ofereix aquí una obra també de caràcter delicat i sensible, amb un llenguatge ja més clàssic que el que havíem escoltat durant la primera part. La sonata interpretada consta de quatre moviments, Allegro maestoso, Scherzo: molto vivace, Largo i Finale: presto, non tanto-Agitato. El primer, molt melodiós, amb una clara exposició del tema principal, s'endinsa cercant un desenvolupament quasi tormentós, propi de Chopin. El Scherzo, comença entretingut però prest entra en repòs cercant la sintonia amb els altres moviments. El Largo, estirat i ben conduït per l'intèrpret, és el moviment més dens i llarg de l'obra on el compositor desenvolupa al màxim la seva capacitat compositiva. El Finale, tanca aquesta sonata. Un mar de notes vesteix la coda de l'obra, escales i arpegis, estirant la melodia fins al registre sobreagut del piano, ens fan recordar la celestialitat del so d'una arpa.
Les dues magnífiques versions interpretades pel jove pianista són remarcables i dignes de menció. Eleuterio Dominguez va demostrar ser un clar dominador de la tècnica, de les dinàmiques i del tempo, en tots els moments del concert, posant el llistó del Festival ben amunt. I per acabar d'arrodonir la vetllada, va regalar al públic la Barcarola de Chopin. Un caramel que el públic va agrair amb calorosos aplaudiments, posant així, el punt i final al segon concert d'aquest festival que el proper divendres canviarà el marc traslladant-se al pati de l'escola des Born, on s'oferirà, des de les 22:30h el Festival de Música amb Imatges, amb les actuacions de Balago, Sinevara i Arena.
Joan Mesquida / Marta Rodríguez