Sessió programada conjutament amb l’associació Jazz Obert dins el marc del seu Festival Internacional de Jazz de Menorca.

Un policia assassina fredament el violador de la seva esposa. Després de ser detingut és portat a judici, on es reflectiran tot d’emocions humanes, des dels zels fins a la ràbia.

No hi ha dubte que som davant una de les millors pel·lícules judicials de sempre, un prodigi de ritme, interès i intel·ligència que no ha perdut un gram de vigència i que vista avui manté tota la frescor gràcies a la universalitat dels temes tocats, l’ambigüitat dels personatges i la impressionant actuació de James Stewart, Lee Remick, Ben Gazzara i un jovenet George C. Scott.

La cinta va obtenir set nominacions als Oscars, entre d’altres a la millor pel·lícula, al millor actor principal (James Stewart), al millor actor secundari (George C. Scott), a la millor fotografia (Sam Leavitt)..., increïblement la direcció meravellosa de Preminger no fou tinguda en compte ni per les nominacions, el mateix passà amb l’excel·lent música del gran Duke Ellington, el qual té una petita intervenció en la pel·lícula, tot un luxe veure compartir escena a Ellington i Stewart. Com ha passat moltes vegades l’Acadèmia de Los Angeles ha triat tan malament com ha pogut els seus guardonats.

Alternant sàviament moments dramàtics amb altres d’humor intel·ligent, el film resulta arriscat en molts d’aspectes gràcies a la dualitat de la proposta i a la valent forma de presentar els fets amb uns personatges força versemblants que no es presenten com a persones ni totalment innocents ni totalment culpables sinó persones comunes amb els seus falls i virtuts, un guió extraordinari de Windell Mayes molt avançat a la seva època.