El director John Hillcoat ha gosat amb el complicat repte d’adaptar al cinema La carretera, la darrera novel·la editada de Corman McCarthy. El resultat, a més de fidel, és notable. Igual que els germans Coen en la seva modèlica adaptació de NO ES PAÍS PARA VIEJOS, ho ha fet des d’un reverencial respecte al text literari, sense pretensions autorals de jugar amb l’argument i amb les essències, intentant captar en imatges l’atmosfera i les sensacions de la novel·la. Ha sabut desenvolupar l’estètica i l’ètica d’aquesta història sòbria, ha aconseguit de transmetre l’angoixa i sofriment dels seus personatges, la determinació, malgrat la por, l’amor que es tenen el pare i el fill que ho han perdut pràcticament tot, però que treuen forces per seguir caminant per un univers infernal.

El director és conscient que aquesta història habitada quasi exclusivament per dos personatges tindrà solidesa en funció de la credibilitat, el sentiment i la química que li atorguin els actors. I tant Viggo Mortensen com el nen Kodi Smit-McPhee estan tan versemblants com commovedors. També Charlize Theron i Rovert Duvall, en breus aparicions que deixen petja. Igualment és admirable la fotografia de Javier Aguirresarobe, la seva llum recrea un món en descomposició, grisós, perpètuament emboirat, amb el color i l’olor de la desesperança, l’amenaça, la ruïna i la mort.