Pels quaranta nens que ho anomenen llar, Mulberry Bush és la seva última oportunitat. Exclosos de l’escolarització per mal comportament, i sovint amb traumes emocionals severs, passen tres anys a l’internat d’Oxford per intentar encarrilar la seva vida. La realitzadora de documentals Kim Longinotto ha enfocat la seva mirada humanitària cap a gent que viu en circumstàncies extraordinàries i extremes. Els joves i fràgils nois que són al nucli del film arremeten de manera extrema i xocant, pegant, insultant i escopint la misèria de la seva arruïnada infantesa. Incansablement pacients i decidits, els membres de l’organització hi dialoguen, sovint havent-los de reduir també físicament. HOLD ME TIGHT, LET ME GO és, en definitiva, un estudi corprenent i absorbent de la disfunció, d’allò que passa quan les famílies es desintegren. També fa palesa la gran influència que els adults tenen —per bo o per dolent— a l’hora d’educar els infants.

Aclamada internacionalment, Kim Longinotto és una de les preeminents realitzadores de documentals d’avui dia, de renom per haver creat retrats humans afrontant temes controvertits amb sensibilitat i compassió. Els films de Longinotto han estat premiats internacionalment. Destaquen el premi d’Amnistia Internacional DOEN a l’IDFA i millor documental UK Spotlight al Hot Docs per The day I will never forget; el gran premi pel millor documental al San Francisco Internacional Film Festival, i el premi Silver Hugo al Chicago International Film Festival per Divorce Iranian Syle; millor documental a Films de Femmes, Createil per Dreamgirls; i documental destacat al SF Gay and Lesbian Festival per Shinjuku Boys. Longinotto estudià càmera i direcció a l’England National Film School, on va fer Pride of place, una mirada crítica al seu internat, i Theatre Girls, sobre una llar per a dones sense sostre. Després de la NFS va treballar com a operadora de càmera en diversos documentals per televisió. L’any 1986, Longinotto va formar la companyia de producció Twentieth Century Vixen amb Claire Hunt. Juntes van fer Fireraiser, Eat the kimono, Hidden Faces, un documental amb i sobre dones egípcies aclamat internacionalment, i The good wife of Tokyo. Durant aquest període, va fer sèries de deu episodis per Channel 4, com Tragic but Brave. Sisters in law guanyà dos premis a Cannes i fou estrenada a 17 sales espanyoles dins del projecte El Documental del Mes. La seva última pel·lícula, Hold me tight, let me go, guanyà el premi a Millor Documental Britànic al Britdoc 2007.