Davant les respostes sociològiques, econòmiques i polítiques que Michael Moore ofereix a tall de tesi, producte d'una recerca documental de vocació didàctica (BOWLING FOR COLUMBINE), l'aproximació de Gus Van Sant a l'enigma aterrador que oculta la massacre d'escolars d'un institut americà, perpetrada per dos alumnes del centre, tan sols ofereix dades per a la reflexió i motius per a la perplexitat. Ni ombra de raons explicatives o reconfortants per alimentar la bona consciència d'espectadors progressistes. Ni rastre de consideracions moralistes a les quals arrapar-se. Ni un esbós, tan sols, per tant, de qualsevol dramatúrgia interessada a relacionar els efectes amb llurs causes.

L'apropament que ens ofereix la indagació de Van Sant és de caire desdramatitzador, hiperrealista i líric alhora. Les imatges són purament físiques i expositives; pur conductisme, sense cap indici de bastiment psicologista per organitzar un tramat estructural en el qual els itineraris d'Eli, Nate, Carrie, John, Brittany, Jordan, Nicole, Alex i Eric (els adolescents que integren l'ampli mostrari de personatges seleccionat pel director) s'entrecreuen, i es repeteixen també, cada cop que les trajectòries d'algun d'ells conflueix amb la d'algú altre. Així, el temps es dilata i es comprimeix, per mostrar des de diferents perspectives les trobades d'uns personatges amb altres en el decurs d'una única jornada estudiantil que desemboca en la ja coneguda tragèdia.

Filmada íntegrament a Portland (Oregon), on viu el director, en les dependències d'un institut real, durant tres úniques setmanes de rodatge, en 35 mm i en format 4:3, amb tots els alumnes interpretats per estudiants d'institut que mai no s'havien posat davant una càmera, i amb bona part dels diàlegs improvisats durant la filmació a partir de converses prèvies mantingudes per Gus Van Sant amb ells durant el procés de selecció. L'agosarada proposta de ficció que porta a dins Elephant rau sobre una arquitectura feta de llargs travelings que segueixen de manera incansable els personatges, sobre l'exploració a fons del potencial expressiu de llargues focals les quals eradiquen la profunditat de camp i sobre una posada en escena curosament despullada de qualsevol servitud costumista i situada, expressament, en la mateixa frontera de l'abstracció.

Minimalista i expressionista alhora, ELEPHANT constitueix la proposta formal i narrativa més agosarada que ha donat el cinema americà durant l'any 2003. No sembla casual que aquesta dissecció en canal de les vísceres d'un país malalt arribi a les pantalles el mateix any que ho han fet MYSTIC RIVER i DOGVILLE: altres tantes incisions que apliquen el bisturí en les ferides més sagnants que té obertes en l'actualitat la societat governada per Bush.