Zische Breitbar era un jove jueu fort i bondadós que vivia amb la seva família en una petita localitat de la Polònia oriental, a les albors de 1932. Eric Jan Hanussen s'havia convertit, en la mateixa època, en una de les celebritats de Berlín gràcies als seus espectacles de màgia, hipnosi i ocultisme. Hanussen era en realitat un jueu txec que es va fer passar per aristòcrata i vident danès, autoproclamant-se el mestre dels abismes de l'ànima. Profetitzava l'arribada al poder d'Hitler perquè havia entès millor que ningú els temps que corrien, i es convertí així en el vident dels desigs de la gent, que es delia d'un líder fort per superar la inflació econòmica i el desconcert social rera la Primera Guerra Mundial. El somni d'Hanussen era, segons apunta la pel·lícula que Herzog ha dedicat a ambdós personatges, el de ser com l'Oracle de Delfos i convertir-se en ministre de l'ocult quan Hitler accedís al poder. Zische també fou un profeta a la seva manera. Anuncià als seus, quan tornà de Berlín després d'una estada al Palast des Okkulte (Palau de l'ocult) de Hanussen, que els nazis eren un perill pels jueus. Ningú no l'escoltà.

Aquesta peculiar i sempre transparent radiografia de l'Alemanya prehitleriana pertany plenament als dominis d'un creador cinematogràfic que portava una dècada allunyat dels relats de ficció. Werner Herzog no s'ha rendit i alhora ha sabut esquivar la decadència que ha atrapat alguns companys de generació, per exemple Wim Wenders, el discurs audiovisual del qual és ja caducat. Ell sap que ja no hi ha espai per a epopeies tel·lúriques com ara AGUIRRE, LA CÓLERA DE DIOS (1972) o FITZCARRALDO (1982) i que tampoc queda molt de temps per cercar el lloc on somnien les formigues verdes. Assumides les limitacions del sistema i del mercat, Herzog és conscient que no torna a l'esplendor perdut amb INVENCIBLE (2001) però s'apropa bastant a una idea del que és el seu cinema, encara que sigui a retalls. INVENCIBLE parla del nazisme sense vehemència crítica, reflectint un estat d'opinió sense demagògia barata i col·locant cada personatge al seu lloc: clarivident i contundent resulta l'escena de la festa en el vaixell en alta mar, en la qual l'Alemanya orgullosa que representen dos dels convidats, Himmler i Goebbels, queda molt malmesa per les paraules d'un alemany no nazi, el comissari de policia interpretat per Udo Kier.